EL MEU CONTE!
Aquest conte, l'explicava la meva àvia quan jo era petita, i tota la família l'explicava. De lo bé que ho feia, jo, volia que l'expliqués més d'un cop, ja que em divertia moltissim. I així ho he volgut fer jo.
LA NINA DE PASTA
Hi havia una vegada, en un poble molt petit al mig d'una vall. En aquest poble tothom es coneixia i eren molt amics. Hi havia una plaça molt gran, on en un costat hi havia un forn i al altre costat el palau del rei, on hi vivia aquest, la seva dona i el seu fill, el príncep. En el forn hi havia el forner amb la seva dona.
La dona del forner, desitjava molt tenir una filla perquè l'ajudés a fer les feines de la casa, com escombrar, fregar, fer el menjar, etc... En canvi el forner volía tenir un fill perquè sigues l'hereu del forn familiar i tenien moltes discusions amb las eva dona, perquè no es posaven d'acord.
Un dia, el forner quan es va llevar, va tenir una idea que faria molt feliç a la seva estimada dona. Va agafar un troç de pasta de pa i va començar a moldejar-la, volia fer una nena de pasta. Va començar a fer el cap, després els braços, el cos i finalment les cames. Després els detalls com, els ullets, el nas, la boca i les manetes i els peuets amb els seus ditets. La va posar al forn a fer-se. Després va pensar, que la seva dona guardava un vestit de quan ella era petita al armari, per si algun dia tenien una filla, el va agafar i li va posar a la nina que havia fet. Després la va posar al Balcó del forn perquè tothom qui passava per allà la veiés.
De cop, van passar tres bruixes per davant l'aparador del forn i van veure la Nina de Pasta que el forner havia fet. Com que aquestes sabien lo molt que volien una filla la parella, van concedir-li el desig.
La primera va dir-li;
- Ja que has volgut noia, forner, noia tindràs! -
I de sobte la Nina, es va convertir en una nena de carn i ossos. La segona bruixa va dir;
- Jo vui que sigui bem maca, i que es casi amb la filla del rei.
I enseguida es va convertir amb la noia mes maca del regne. I la tercera bruixa, quan anava a dir el que ella volia, de cop, com que el princep desde l'altre costat de la plaça estava jungant a pilota, aquesta, va fer un vot i va xocat contre el canti d'oli que portava la tercere bruixa. Aquesta es va enfadar molt i va dir;
- Jo li
donaré el poder de fer les coses que nosaltres sabem, fins que es casi amb el
fill del Rei, però quan aquest li parli, ella no li contestarà, fins que el futur rei li digui "Parla, bonica, pel sol i les estrelles".
De sobte, la dona del forner va tornar al forn i va veure aquella nina tant bonica que el seu marit havia fet per ella, tant treballadora com ella volia i tant carinyosa i feliç amb tothom.
Quan el rei es va enterar tot el que feia aquesta noieta, va voler que a Nina de Pasta anes al seu castell a jugar amb el seu fill, el príncep.
Van anar passant els anys i anys i els dos infants es van anar fent grans.
Quan el princep li va tocar casar-se va voler escollir a la Nina de Pasta, perquè es cases amb ell, i li va preguntar, però ella no li va respondre. I va haver descollir un altre noia perquè es cases amb ell.
El dia del casament, el príncep va convidar a la Nina, però ella no hi va poder anar. El príncep va demanar al seu criat que li portes un cistell ple de menjar del que hi havia al convit. Aquest, rapidament, va dur el cistell a la Nina de Pasta.
Quan va arribar, va trucar a la porta i la Nina el va obrir. Al veure tot aquell cistell de menjar i quan va saber que era del príncep, es va posar molt contenta i va voler fer-li algo a canvi. Vas fer entrar el criat i la Nina va començar a dir;
- Carbó vina! - I el carbó hi va anar.
- Foc encén-te! - I el foc es va encendre.
- Paella,
vina. Oli, posa’t a la paella! - I així va pasar.
Quan el foc estava ben calent, la Nina va posar dues sardines molt grans dins la paella i quan estaven fetes, per treure-les, va posar les mans dins la paella amb l'oli, sense cremar-se, i va treure-les, les va envolicar i les hi va donar al crit.
Aquest molt sorprés, va correr cap al palau i va començar a cridar;
- Miracle, senyor Rei... Senyor Rei, miracle… Miracle, senyor Rei... Senyor Rei, miracle…!!!
Quan el príncep el va sentir, li va preguntar el que li passava, i el criat li va explicar tot. La actual dona del príncep va dir que no hi havia per tant i que ella estava cansada de fer-ho i va demanar per anar a la cuina i demostrar-li. Doncs així va ser, va començar a dir;
- Carbó vina! - Però aquest no es va moure del lloc.
- Foc encen-te! - Però no es va encendre.
- Paella, vina. Oli, posa’t a la paella! - I no va pasar res.
Així que ella ho va fer tot. Quan tenia l'oli ben calent, va posar les sardines i quan estaven fetes, va posar les mans dins de l'oli, es va cremar tant i tant que no van poder fer res amb ella i va morir.
El rei va quedar vidu, però havia de casar-se amb una altre noia, perquè no podia portar el palau i el poble sol.
Així que va tornar a intentar que la Nina de Pasta es cases amb ella, però ella no va contestar-li. El rei, va haver de casar-se amb una altre noia.
Durant el combit, el rei va voler tornar a fer un regal a la Nina de Pasta perquè ella tampoc havia pogut venir. Així que va avisar el seu criat i li va dir que anés a portar el cistell.
El criat enseguida va anar a portar-li. La Nina, al veure aquell regal que li havia fet el seu amic el rei, va voler donar-li algo a canvi però no sabia el que, així que va pensar i pensar i li va venir la idea de fer uns tortells, així que es va remangar les faldilles i va entrar en un forn bem gran que tenia. Al poc temps va sortir d'allà amb dos tortells a cada mà ben rodons i bonissims i els hi va donar al criat. Aquest tot sorprés, va anar corrent cap al palau cridant:
-Miracle, senyor Rei... Senyor Rei, miracle… Miracle, senyor Rei... Senyor Rei, miracle…!!!
El rei va despertar-se i va preguntar que passava. El criat molt alterat, va explicar-ho tot. De sobte de darrera el rei va apareixer la seva actual esposa i va dir que ella estava cansada de fer-ho, així que es va aixecar les faldilles i va entrar al forn del palau, però que va passar? Doncs que ja no va sortir.
El rei, va tornar a quedar vidu, però clar, no podia portar el palau ni el poble sol, així que havia de tornar-se a casar i ho va tornar a intentar amb la Nina de Pasta. Però aquesta no va contestar, i el rei va haver de casar-se amb una altre noia.
Van fer un convit amb molt de menjar i molts regals, però el que era important per el rei era que la Nina de Pasta hi anés, però no hi va anar, així que el rei va decidir que li faria un últim regal. I així va ser, va demanar al seu criat que anés a la casa de la Nina i li portés una cistella plena de menjar.
El criat, quan es va fer de dia, li va portar el present a la Nina. Aquesta al veure-ho, no sabia que donar-li a canvi i va decidir donar les gracies personalment al re. Així que va començar a saltar de teulada en teulada de la plaça, del palau al forn i del forn al palau, mentre cridava:
- Gràcies senyor rei, moltes gràcies, senyor rei, moltes gràcies!
Al sentir tot aquell escandol, la gent de la plaça, amb la boca ben oberta, contemplava la Nina de Pasta. El rei i la seva dona van sortir al balcó i al sentir aquell escandol, van quedar sorpresos. La dona del rei, posant-se xula, va dir que ella estava cansada de fer-ho. Així que va començar a saltar i saltar per les teulades, que de cop va relliscar i va caure a la plaça, i va morir esclafada.
El rei molt trist, va tornar a quedar-se vidu i va decidir anar personalment a casa la Nina de Pasta, i tornar a demanar que es casi amb ell.
Quan va arribar a casa la Nina, va trucar a la porta, però no va contestar ningú, va tornar a trucar i de cop va sentir una veueta que li deia que entrés. Quan va entrar, al no veure a ningú va seure a una cadira que estava a l'entrada esperant la seva amiga. De sobte va sentir una veueta molt fineta, que parlava amb una altre, i deia:
- Jo se que ha de fer el rei perquè la Nina de Pasta es casi amb ell - Li deia l'oli a la vinegerta.
- Jo també ho sé, li ha de dir que "parli bonica pel sol i les estrelles"....
De sobte una altre veueta va sortir de darrera la porta que deia:
- Bocasses més que bocasses, que el rei us ha sentit! - Va dir l'escombra.
El rei ho va sentir-ho tot, i va pensar que a savia que li havia de dir, i quan va arribar la Nina de Pasta, el primer que el rei li va dir:
- Nina de Pasta vols casar-te amb mi, va "parla bonica per sol i les estrelles".
La Nina enseguida va contestar que clar que si que es casava amb ell.
El dia del convit ho van celebrar molt més gran que les altres vegades, van anar els reis dels altres pobles, tota la gent del poble, famílies,...
Tres regals que els hi van fer a la Nina de Pasta, i els que li van agradar més, era un vestit de paper, unes sabates de vidre i un burro de sucre. Però no van durar gaire, el vestit un dia que s'el va posar, es va posar a ploure i es va desfer, les sabats de vidre, de tant que va ballar, es van trencar i el burro de sucre, com que eren molt llaminers, s'el van menjar.
Però el rei i la Nina de pasta van ser ferliços i van menjar anissos!
